Els Goigs a la Vall de Llémena

Artícles recents

Hort i Jardí


Hort i Jardí
L’ARBRE DEL CIRERER


Receptes
Licor de Codony

 

 

[ads:Promo:3]

Llengües

 

GOIGS DE LA VALL DE LLÉMENA

 

Segons Nora Vela a "El far de puig-agut" (http://elfardepuig-agut.blogspot.com.es/2011/06/goigs-nous-goigs-de-semp...), els goigs són unes composicions poètiques de lloança a la Verge, a Déu i els sants principalment per ser cantats pel poble a les esglésies i santuaris.”

 

Aquests càntics tenen estrofes i una mètrica molt antiga, que es veu que deriva d'una ‘dansa’ medieval provençal, que han arribat al llarg de set-cents anys gràcies a ser cantades en ocasions festives, i posteriorment també, gràcies a la difusió de la impremta. Transmissió oral i tipogràfica.

 

Quan a partir del segle XVI aquests goigs fins aleshores cantats, es comencen a difondre impresos en un full de paper, a partir d'una estampa xilogràfica (dibuix de tinta a partir d'una planxa de fusta), es comencen a presentar-se unes estrofes en dues o tres columnes, decorats amb orles que les envolten, oracions i música a sota, i la imatge de devoció al mig o al capçal del full. Tot de forma festiva i solemne.

 

El contingut literari és narratiu, relata episodis de les vides dels sants, verges, o devocions litúrgiques, majoritàriament per acabar implorant favors. I el que converteix aquests goigs en documents singulars és que, des del seu origen, són escrits en català i són presents en tot l’àmbit dels Països Catalans. I encara ara s’entonen, es publiquen i es reediten, tot actualitzant les versions per vincular-les millor a la societat actual. Atresoren un munt d’informacions i de missatges que mantenen ben viu el desig dels fidels per cantar-los en ocasions festives assenyalades, com misses patronals, aplecs, o festes d’aniversaris.

 

 

Se n'ha analitzat l'estructura de la majoria de goigs del país, se n'ha fet inventaris, també dels seus autors, catalogat les impremtes on s'han fet, estudiades similituds entre unes i altres... i en el que sí que hi ha un estudi en comú en tots ells, és en l'estructura general dels Goigs.

 

Solen tenir:

  • La Capçalera, que presenta el nom de l’advocació i el lloc on es venera.

  • El Gravat, o la imatge de l’advocació, que ens serveix per imaginar-nos gràficament l’advocació (a dalt, o al mig, normalment).

  • L’Ornament, que normalment solen ser composicions decoratives col·locades a cada costat de la imatge.

  • L’Orla, la sanefa decorativa que envolta tot el text.

  • El Text, presentat en columnes. Després de cada estrofa es repeteix la resposta (els dos últims versos de l’entrada amb la qual s’inicia els goigs).

  • El Corondell, que és l’element decoratiu entre les columnes del text.

  • La Partitura musical, que comença aparèixer en els goigs a partir del segle XIX, normalment a sota del full.

  • L’Oració, sovint breu i en llatí, també a sota.

  • També hi trobem La Nota, sobre indulgències o la devoció.

  • I per finalitzar el Retall d’història al darrere del goig, característic dels goigs moderns i sovint signat.

Aquests fulls són doncs, petites obres d'art, no només en la seva elaboració literària, sinó també en la distribució dels espais, l'elecció de les orles, els papers i les tintes. I aporten molta documentació de l'àmbit comarcal. Per això són importants a escala etnològica.

 

Tot i que els goigs són cançons religioses, han transmès informació sobre la vida rural, així com llegendes, tradicions, peticions espirituals i també materials (normalment salut, bones collites, o protecció de les inclemències meteorològiques....)” (text tret de www.sagradafamiliaigualada.org).

 

Inevitablement, doncs, els goigs estan lligats a les creences, devocions i cultures locals, formant part d'un ric patrimoni cultural local.

 

Per exemple, per tal de poder datar els goigs en els casos en què no ho estiguin, si porten el nom de l'impressor, es pot saber l'època de funcionament del taller. Hi ha una sèrie de detalls tipogràfics que poden ajudar: l'estil dels ornaments, el corondell (més ric en els goigs antics i gairebé inexistent en els moderns), la pressió de la planxa (molt marcada en el segle XVII), les orles impreses sobre boix, o tipogràfiques (a partir del segle XVIII), sobre l'aplicació del color (propi dels goigs moderns), o per les pinzellades d'aquarel·la (a partir del segle XIX), etc. I els impressors, acostumaven a ser de poblacions properes al lloc de veneració de la imatge invocada. Tot això ens dóna documentació històrica.

 

Pel que fa a l'autoria dels goigs, els més antics són d'abans del segle XIX i solien ser anònims, mentre que a partir d'aquest segle acostumen a signar, i solien ser autors de la comarca, coneixedors de l'àmbit geogràfic i de les advocacions del lloc.

 

Totes aquestes dades ens ho aporten aquest petit retall de paper. Per això són importants els goigs locals. Encara que la veneració al Sant o a la Verge, sigui la mateixa en un poble o en un altre, el contingut, no és el mateix, i les dades històriques ja no serien solament locals. Així, uns goigs, per exemple, de Sant Esteve de la parròquia d'Olot, els versos, dades d'impressió, autors, ornaments, estampa, etc... no sempre seran igual que el goig de Sant Esteve, de l'església de Sant Esteve de Llémena (Sant Aniol de Finestres). I per tant la informació no serà la mateixa. Fins i tot, un goig d'un mateix lloc, de diferent datació, pot arribar a ser diferent.

 

Aquí a la Vall hi ha un bon repertori de Goigs. Majoritàriament són goigs a la Verge. Devocions marianes i hagiogràfiques, depenent de la zona de la Vall i del poble, que han servit, i encara serveixen, per demanar protecció i que s'intervingui en la mediació al cel. Tots ells ens aporten documentació històrica, artística d'estampes i dibuixos, d'autors de les lletres i la música, a més a més d'aportar informació sobre les impremtes gironines de l'època.

 

Us en faig un recull d'alguns pobles de la Vall, que no un inventari, i en alguns casos, els analitzarem perquè tingueu algunes eines per saber “llegir-los”. Mirem primer alguns goigs de Sant Gregori:

 

1. Mare de Déu de la Cinta (Ginestar, Sant Gregori). Es diu que la seva imatge es va trobar en una font, i l'ermita s'eleva just al costat d'una deu amb aigua fresca. Verge de terres Tarragonines i també amb devoció a Ginestar, es diu que s’encomanaven a ella les parelles, per poder tenir descendència, motiu que la féu popular, estenent el seu territori votiu.

 

Aquest goig imprès en paper, pels ornaments i l'orla, es pot deduir que no és un goig modern, perquè la decoració moderna sol ser més senzilla. La imatge de la Verge és diferent de la que hi ha actualment (l'ermita conserva una imatge moderna de la Verge). Es tracta d'una representació antiga de la seva escultura, probablement esculpida en alabastre, d'estil gòtic i avui dia desapareguda. Era ubicada en un retaule d'estil barroc, també desaparegut, cremat durant la Guerra Civil. Tot això ja ens dóna informació, i si afegim el color, de to salmó, i la qualitat del paper, veurem que el goig era d'abans del 1936. Concretament del 1925.

 

2. Sta. Afra (Ginestar, Sant Gregori). A tall de resum, i més ben explicat en l'article del Santuari de Sta. Afra, la història d'aquesta Santa diu que els avis d’Afra arribaren procedents de Xipre a Augsburg (Alemanya) i que allà foren iniciats en l’adoració de la deessa Venus. Afra fou entregada com a prostituta al servei de la deessa per la seva pròpia mare Hilària. Durant la persecució de Dioclecià (c. 304), el Bisbe Narcís de Girona, es refugià amb el seu Diaca Fèlix dels seus perseguidors a Augsburg i trobà asil a casa d’Afra, de religió pagana. Aquest contacte i el diàleg féu que la família es convertís al Cristianisme, i foren batejats. L’endemà, però, el prefecte d’Augsburg, de nom Gaius i de religió pagana, tingué coneixement que, tant Sant Narcís com Sant Fèlix, havien passat la nit en aquella casa i va ordenar que Afra, convertida cap a la fe cristiana refusant la participació de ritus pagans, fos cremada viva en un pal d’un areny del riu Lech. Els seus goigs expliquen aquesta llegenda. La veneren per guarir-se de malalties i del mal temps.

   

 

El primer goig, com ja hem sabut veure en el goig anterior de Ginestar, pel color i qualitat del paper, seria el més antic. Té una imatge pictòrica de Sta. Afra diferent de les altres estampes, i la impremta és la impremta Llach de Girona, referència que ens dóna una època, finals del segle XIX i principis del XX (podríem concretar entre 1869 i 1900).

 

El segon goig ja té una imatge d'Afra amb un gravat xilogràfic estampat. El paper ja és de més qualitat, la sanefa més senzilla, i la impremta és d'en Tomàs Carreras, activa del 1842 fins a mitjans del s. XX. Per tant, seria un goig posterior a l'anterior.

 

I el darrer goig trobat, ja de més qualitat, incorpora el color en la decoració monocroma del full, en els ornaments, sanefa i estampa d'un gravat de la imatge. Tot per emfatitzar-lo, donant-li equilibri gràfic. La impressió es va fer a Gràfiques Bat de Salt, i ja s'incorpora la data, el 1967.

 

La narració literària pràcticament és igual a totes, amb petites variacions, incloses les tipogràfiques, seguint els corrents de l'època. Pel que totes recullen igual devoció en l'evolució de les creences del poble.

 

3. Mare de Déu de Cadins (St. Medir, Sant Gregori). Protectora de la comunitat benedictina del monestir de Sta. Mª de Cadins. A finals del segle XV les monges benedictines eren a Sant Feliu de Cadins, a Cabanes, a l'Alt Empordà. Després es traslladaren a Girona, i després a Salt. Finalment, de Salt varen anar a parar a Sant Medir, de Sant Gregori. La devoció a la Verge, se l'emportaren i ens dóna informació de la comunitat concreta d'aquestes monges, no d'una devoció més popular, del poble. La imatge és una estampa xilogràfica de l'escultura de la Marededéu. La música la féu una monja del monestir, als anys vuitanta, na Montserrat Durán i la lletra és de Mossèn Pere Ribot, de la diòcesi de Girona (Vilassar de Mar, Maresme, 1908-Girona, 24 d'agost de 1997), que ens situen el goig en una època, si no fos que ja estigués datada, el 1981.

 

4. Nostra Sra. de Calders (Ermita de Constantins, Sant Gregori). Goig amb una imatge inusual de la Verge, amb una estampa molt humanitzada dins d'una escena, quan la majoria solen ser imatges escultòriques emmarcades. La decoració que enquadra el goig divideix els textos i l'estampa, sent d'estil ric, motiu que ens indica que és de partir del XVIII. Però la impremta és la impremta Llach de Girona, referència que ens dóna una època, a igual que el to del paper, finals del segle XIX i principis del XX (podríem concretar entre 1869 i 1900). Així que el text és antic, però el goig imprès, més modern. El text té la típica estructura mariana que segueix l'esquema dels set goigs terrenals, els anomenats "septem gaudia" que fa relació a diversos passatges de la seva vida, anònims per l'època. Sols s'ha adaptat a l'època la representació de l'estampa.

 

5. St. Vicenç (Església de Constantins, Sant Gregori). Goigs a tres colors, que indica modernitat, amb un dibuix d'un gravat de St. Vicenç. Datat el 1935 per la impremta de Tomàs Carrera. El text, anònim, és en català antic, i relata la vida i martiri del Sant. Ens explica que, va ser diaca al servei del, ja ancià, bisbe Valeri de Saragossa que el tenia per la seva mà dreta. Els dos van ser víctimes del procònsol Dacià, executor a Hispània de la persecució del cristianisme ordenada per Dioclecià (c. 304). Al bisbe, que ja tenia una edat, el van desterrar i al diaca el van condemnar a suplicis terribles fins que renegués de Crist. Diu la llegenda que li oferiren alliberar-lo si tirava al foc les sagrades escriptures, cosa que, òbviament, va refusar. Així que el condemnaren a ell al foc, i li van posar, ben torrat damunt unes graelles. Un cop mort, el tiraren al mar. L'estampa de la imatge gravada ens descriu el Sant, Vestit de Diaca i amb unes graelles a les mans.

Un goig, doncs, molt complet en informació.

 

Ara passem als goigs més populars de Canet d'Adri, els de la Mare de Déu de Rocacorba:

 

Mare de Déu de Rocacorba. Segons la tradició, es diu que fou trobada en una cova a 400 m de l’actual ermita. Aquí us presentem quatre goigs sobre aquesta Verge, els quals analitzem.

 

Segons l'article “Els Goigs de Rocacorba” del butlletí primavera-estiu del 2007 del Centre Excursionista de Banyoles (http://turaris.net/ca/publicacions/articles_10/s_art_1/rocacorba_40), els goigs a aquesta Verge han estat molt estudiats, catalogats, classificats i analitzats, pel que el que puguem dir no aportaria pràcticament res. Però sí que podem ajudar-vos a distingir-los a simple vista. Guaiteu aquests tres goigs de la Verge de Rocacorba:

   

 

A sota del primer Goig, i fora de la sanefa, hi diu que és de la impremta Masó de Girona, fundada per l'avi de l'arquitecte Rafel Masó, de mitjans del segle XIX. El segon i el tercer goig, es veu un paper de més qualitat, amb decoracions gràfiques un pèl més senzilles, i malgrat que la impremta és la mateixa a tots dos següents, la d'en Tomàs Carreras, (1842 fins a mitjans del s. XX), són diferents. El què els diferencia és el color. Segons la tradició de l'època, ambdós goigs presenten una imatge de la Verge vestida, d'un estil semblant. Però, el segon és més modern, posterior a l'anterior, concretament del 1957. I observeu aquests dos altres:

   

 

El quart goig, el de l'esquerra, té la imatge estampada de l'escultura original de la Verge, amb una decoració inusual més sintetitzada i moderna, i incorporant la música cantada. Aquest és del 1983. L'edició musicada, és composta per Josep M. Ramírez (Barcelona, 1950-Tarrés, Les Garrigues, 1990), músic autodidacta de la Comunitat de Jesús. (segons Josep Calvet, actual responsable de la Comunitat de Jesús, aquesta comunitat, és una comunitat laica nascuda al redós dels temps conciliars de l’any 1968. Fundada pel laic Pere Vilaplana Puntí i reconeguda per l’Església, són presents encara ara a Barcelona, Reus, Tarragona, Lleida, València, Jaca i la Canyada de Viar (Alacant); essent els de Barcelona i Reus els nuclis més nombrosos. Als anys 80 la Comunitat tenia presència a Banyoles i alguns dels germans cèlibes que hi vivien, per petició del bisbat de Girona, s’encarregaven del santuari de Rocacorba els caps de setmana. Molts membres de la Comunitat hi pujaven a celebrar l’aplec anual amb la gent de la comarca, a fer recessos i fins i tot compartir alguna Missa del Gall.)

 

I el darrer i cinquè goig d'aquesta Verge, presenta el seu dibuix relativament semblant. S'incorpora el color en la seva impressió, la qual cosa ja ens diu que és un goig modern. La decoració és més simple, però el detall més cuidat. Solament el text es veu que és totalment diferent. Mentre un ens explica on està situada i es relata la seva devoció, l'altra té la típica estructura mariana que segueix l'esquema dels set goigs terrenals, els anomenats "septem gaudia" que fan relació a diversos passatges de la seva vida.

 

Sorprenentment és del mateix any que l'anterior, el 1983. Aquestes diferències ens fan veure que hi ha quelcom d'estrany. Heus aquí el motiu del qual n'hem parlat al començament d'aquest estudi: no és un goig local. El goig ja està documentat, i se sap que la impremta és de Vilanova i la Geltrú i el text i dibuixos, realitzats per Ricard Vives i Sabaté (Vilanova i la Geltrú, 1907-1995). Una interpretació decorativa diferent malgrat ser del mateix any. Diferents autors, diferents pobles diferents estils, diferent informació per a la mateixa devoció.

 

I ara mirem aquests goigs de Sant Aniol de Finestres:

 

1. Nostra Sra. de Finestres (Sant Aniol de Finestres), és la protectora dels seus devots tant a la terra com al cel, però es diu que s'acudia a ella com a protectora pel mal temps, potser pel fet d'estar a certa alçada, més a prop de les inclemències del temps.

 

Ja hi ha uns goigs del 1884, que foren estampats per Joan Bonet (Olot. Carrer Major, núm. 3) el 1884. Però els que us presento són dos goigs, pràcticament iguals, del mateix any, el 1889, amb petites diferències tipogràfiques (en la imatge i en el color del paper), i que són, probablement tots dos, impresos a Girona. Un està datat el 1899 i porta el nom de la impremta de Manel Llach de Girona.

 

El colorat manifesta que és una còpia d'un goig del 1899, per tant l'altra seria posterior. Ambdós tenen la imatge de la Verge vestida, pròpia de l'època a partir del segle XIX, amb la diferència que la còpia té una estampa fotogràfica de la imatge, una tipografia de la lletra més simple i innovadora (la lletra al XIX és més barroca, més complicada estilísticament), i un Corondell i la Sanefa sintetitzats completament. Així que estaríem situant la còpia del goig cap a principis dels anys trenta.

 

Ambdós goigs tenen els textos com a pregàries per a la mediació celestial de la Verge.

 

2. Finalment, us presentaré els goigs de Nostra Sra. d'Elena (La Barroca, Sant Aniol de Finestres), protectora i mediadora celestial dels habitants de Sobre Roca, actual municipi de "La Barroca".

 

Malgrat ser una modesta ermita en un paratge peculiar, la Mare de Déu d'Elena ha estat sempre molt venerada. L'antiga imatge era molt ostentosa, i els dibuixos dels goigs que es tenen d'ella, era representada vestida, tal com es pot comprovar en aquest gravat xilogràfic estampat per la impremta gràfica Ginés de Girona a mitjans del segle XX. Contrasta la decoració senzilla de la sanefa i el Corondell, complementats per una lletra tipogràficament simple. Senzillesa del lloc i l'entorn, davant la gran popularitat de la Verge.

 

Així que podem resumir que, a la Vall de Llémena hi ha una gran devoció, majoritàriament mariana, plasmada amb molts vessants artístics, un dels quals són els goigs populars, que s'han anat transmetent de forma oral al llarg del temps, fins a romandre en el paper com a testimoni històric i gràfic de la devoció d'aquesta Vall.

 

Esperem que ara ho mireu amb uns altres ulls.

 

Per saber-ne més:

 

Bibliografia:

  • Els goigs i el seu espai a la col·leccio local, MªAntònia Bisbal i Sendra, Mª Teresa Miret i Solé, Conxa Moncunill i Vidal.

  • Rocacorba. Butlletí del Centre Excursionista de Banyoles, núm.428, abril-juliol 2007.

  • Catalogació Patrimoni Bibliogràfic Goigs Segle XIX. Girona, 2007. Biblioteca Pública de Girona. Col·lecció de Goigs.

  • La Parròquia Rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona), Joaquim M.Puigvert i Solà, 1990. (www.tesisenxarxa.net)

 

webs d'interès:

http://www.rostoll.cat/obaga

http://www.sagradafamiliaigualada.org/empresa.phpid_categoria=82&arbol_categorias=arbol_empresa

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/search/label/Canet%20d%27Adri

http://bibliogoigs.blogspot.com.es

http://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com.es

http://turaris.net/ca/publicacions/articles_10/s_art_1/rocacorba_40

http://www.todocoleccion.net/goigs-llaor-mare-deu-cinta-capella-ginestar-bisbat-girona-original-1925~x27457471

http://devocioteca.blogspot.com.es/

http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/87426/112510

http://mdc.cbuc.cat/ (Fons Fotogràfic Salvany)

Tipus Patrimoni: