En Pere Joan Sala

En Pere Joan Sala

(Granollers de Rocacorba, S.XV - Barcelona 1485)

 

En Pere Joan Sala era un pagès nascut a Granollers de Rocacorba, malgrat que no se sap a quin any va ser del segle XV. Durant l'Edat mitjana, les famílies pageses i tots els seus descendents, estaven vinculats als senyors nobles propietaris de la terra que conreaven, i no podien marxar-ne. Tenien unes lleis molt injustes anomenades “els mals usos” i uns impostos, que els arruïnaven, pel què estaven molt descontents amb els seus senyors, els nobles feudals, que tenien tots els privilegis. Era el feudalisme de la societat rural, que es veia obligada a acceptar per la força aquest lligam amb el senyor feudal. Els pagesos només podien alliberar-se'n si pagaven un impost molt alt per ells, una remença: d'aquí venia el nom que es donava també als pagesos adscrits a la terra: pagesos de remença.

 

Aleshores Catalunya i Espanya no eren com les que coneixem ara, sinó que hi havia regnes governats per reis i reines, i per augmentar-los, i amb ells el poder, feien casaments de conveniència. A Castella hi havia una família molt poderosa, els Trastàmara, que governaven Castella. Després van passar a regnar la Corona d'Aragó mitjançant el Compromís de Casp de 1412, que va posar fi a la crisi successòria originada per la mort sense descendència de Martí l'Humà l'any 1410. Així que, degut a aquest tracte, un Trastàmara governà també Catalunya, Ferran d'Antequera.

 

El seu regnat va durar poc perquè va morir al cap de poc temps. Així que passà a ser rei de Catalunya-Aragó el seu fill Alfons V el Magnànim, que va fer vida a Nàpols, que també formava part de la Corona Catalana-Aragonesa. Però va morir sense descendència, pel què passà a regnar el seu germà petit, Joan II.

 

Aquest va ser el rei que va provocar una guerra civil catalana. Resulta que tenia un fill primogènit, Carles de Viana, nascut del seu primer matrimoni amb Blanca de Navarra, casat amb ella per governar aquell regne. Mentre estava casat amb ella, esdevingué rei de la corona catalano-aragonesa, i el seu fill, per tant, el seu hereu legítim. Però quan mor Blanca, es tornà a casar en segones núpcies amb Juana Enríquez i va tenir un fill amb ella: Ferran “El Catòlic”. La seva mare volia que fos ell i no Carles el futur rei de la corona catalano-aragonesa, i va influir molt en el rei per posar-lo en contra del seu fill primogènit.

 

Comencen a agreujar-se les relacions pare i fill per incompliment de la promesa del pare de prometre-li el tro per descendència legítima, i aviat hi va haver-hi partidaris per uns i altres.

 

Carles acaba empresonat pel seu pare. Un cop alliberat va a buscar ajuda cap a Sicília. Quan torna de Sicília, entra a Barcelona triomfant, perquè el poble creia que era el futur rei legítim, contrastat amb el menyspreu que tenien cap al malhumorat pare, sota l'enveja de la reina madrastra. Ella arriba a fer un complot contra Carles, dient que, a través d'unes cartes volia la mort del seu pare. I el tornen a empresonar. I la gent, s'enfada més amb el rei. La reina per quedar bé, i guanyar simpaties i adeptes, aconsegueix la seva alliberació.

 

Els senyors feudals estaven al costat del príncep Carles perquè els mantenia els privilegis, així que la reina madastra va pensar que s'hauria de guanyar els pagesos per fer costat al seu marit el rei Joan II, (recordem que els pagesos estaven lligats als senyors feudals, els seus opressors). Intenta aconseguir els seus favors prometent-los que el rei retallaria poders a les corts, la generalitat, reduiria poders dels nobles feudals rurals, i ells guanyarien en llibertats. Al cap de poc temps, Carles mor d'una afecció pulmonar (tísic), però es rumorejava que va ser enverinat per la madrastra. Tot plegat esclatarà cap a una guerra civil brutal i molt sagnant que durarà 10 anys.

 

Així que, en aquesta primera guerra remença, manipulats per la reina, els pagesos lluitaren a favor de Joan II, pare del rei Ferran el Catòlic i el conflicte es va estendre per tot el Principat de Catalunya. I els seus líders varen ser Francesc de Verntallat i Pere Joan Sala. Varen arribar a defensar a la reina quan es refugià a Girona al 1462, amb el seu fill. Ells creien en les promeses de la reina Juana Enríquez sobre les reivindicacions pageses.

 

A la fi de la guerra, guanya el cantó del rei i varen fer noble a Francesc de Verntallat. I un cop regne Ferran el Catòlic, les promeses no es compliren. Ferran va restablir els drets senyorials, inclosos “els mals usos” que deien que traurien. Els pagesos se senten traïts, entre ells en Pere Joan Sala, ara ja distanciat de Verntallat, i va optar per la via armada l'any 1482, participant vivament del malestar creat per aquest incompliment. I va actuar contra el mossèn Joan Desvern, a la vall d'Amer, quan aquest reclamava els impostos endarrerits als pagesos, esclatant la segona revolta remença, liderada per en Pere Joan Sala.

 

Era un bon líder, i va arribar a engrescar per la revolta un miler d'homes, aconseguint importants èxits. Va intentar prendre Torroella de Montgrí, Girona i tot l'Empordà, però fracassà. A canvi, s'apoderà d'Anglès, centre important de les rutes de connexions amb les zones de moviment remença més intenses. Malgrat la seva tenaç lluita, i tot i obtenir algunes victòries, a n'en Pere Joan Sala el derroten a Llerona (Vallès Oriental) el 24 de març de 1485 per l'exèrcit del lloctinent general de Catalunya, l'infant Enric d'Aragó, el conestable Joan de Cardona i el conseller en cap barceloní Jaume Destorrents. Fet presoner i conduït a Barcelona, Joan Pere Sala fou cruelment executat quatre dies més tard (va morir escapçat i esquarterat el 28 de maig de 1485 i el seu cap fou penjat del portal Nou).

 

Per contra, en Francesc de Verntallat i els seus partidaris se'n van mantenir al marge. Ara, amb la nova posició de Verntallat, controlaven encara els castells d'Hostoles, el de Castellfollit de la Roca, el de Milany (Vidrà), el de Rocacorba i el de Rupit, entre altres. Aquesta presència evità, però, que la derrota d'en Pere Joan Sala representés la fi de les esperances remences.

 

La revolta obligà al rei a fer replantejaments i a cercar una política de negociació i pacificació. Després de moltes reunions, els remences acceptaren l'arbitratge reial en els conflictes amb els senyors, signant un compromís a Amer el 8 de novembre de 1485. I el 21 d'abril de 1486, el rei Ferran va dictar la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486).

 

La sentència va perdonar els revoltats però va ser implacable amb els caps de la revolta.

 

Una escultura a l'entrada del què fou la casa de'n Pere Joan Sala, Can Sala  a Granollers de Rocacorba, homenatgeja aquella revolta d'alliberament de la pagesia, encapçalada per ell. I pel mes de maig, els pobles de la Vall de Llémena rememorem aquell valent pagès guerrer d'un dels nostres pobles. I fem una gran Festa Remença. La Festa d'en Pere Joan Sala!

El webmaster de llemena.com

 

Romanç de la mort d'en Pere Joan Sala

 

Un relat de: Miquel Bohigas Costabella

 

Escolteu homes i dones,
escolteu petits i grans.
Veniu i escolteu la història
dels remences de la vall.

 

Fa poc més de cinc cents anys
-el segle quinzè corria-
l'hivern del vuitanta cinc,
un dilluns de març seria,
pels carrers de Barcelona,
la gent s'aplega i brama:
Diuen que han d'ajusticiar
un pagès de mala fama.
Perot lo lladre li diuen
amb malícia els de dalt,
el volen matar com sia
i el culpen de tot mal.

 

És en Pere Joan Sala
-pagès remença tot cor-
Granollers de Rocacorba
el manté en el seu record.
A la vall i a la muntanya,
ha lluitat en nom del rei.
Defensant la seva causa,
defensant la seva llei.
En Pere Joan vol justícia,
vol justícia i llibertat.
Vol justícia per ser lliure,
llibertat per treballar.
Lluita en Sala per la terra,
també lluita per la pau.
I per això va a la guerra.
I en aquesta lluita cau...

 

Al carrer, la xusma espera
la comitiva mortal.
Tres ases l'arrosseguen:
porten Sala al cadafal.
Via fora, lladre! criden
i li escupen al seu pas.
-Ai d'aquells que no ho facin,
que ben castigats seran!
Els gentils de la ciutat,
satisfets d'aquesta fi,
celebren la victòria
i alcen llurs copes de vi.

 

Mentre puja al cadafal
pensa en la seva terra.
Recorda els camps de blat,
les gorgues de la riera,
la Barroca, Granollers,
Sant Martí, Llorà, les Medes,
Sant Esteve, Sant Aniol
i la serra de Finestres.
Què en saben aquesta gent
dels paisatges de la vall!
Què en saben aquests bergants
de la vida d'allà dalt!

 

Quan la destral del botxí
el seu cap d'un cop li talla,
allà dalt de la Muntanya
un pagès branda una dalla!
I després quan l'esquarteren
i li arranquen despietats
els dos braços i les cames
i en un pal posen son cap,
allà dalt de Rocacorba
uns pagesos de remença
alcen llurs braços irats
i fan una prometença:

 

"Els pagesos llemenencs
no serem mai més esclaus!"

 

Mentre dura la remença,
la revolta no decau!

 

Escolteu homes i dones
escolteu petits i grans.
Veniu i escolteu la història
dels remences de la vall.

 

 

 

Per saber-ne més:
 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Joan_Sala

http://ca-es.facebook.com/pages/Pere-Joan-Sala-capdill-remen%C3%A7a/2181...

http://relatsencatala.cat/relat/romanc-de-la-mort-den-pere-joan-sala/980827

http://www.prometemequeseraslibre.com/quien_es_quien.php

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0057983

http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/personatges/per107680112.htm

http://www.lluitadors.cat/2009/01/pere-joan-sala-la-lluita-dels-remences...

http://quimgraupera.blogspot.com.es/2011/10/el-remenca-pere-joan-sala-at...

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pag%C3%A8s_de_remen%C3%A7a

Tipus Patrimoni: 

 

 

[ads:Promo:3]

Llengües