La vall de la Llémena és una subcomarca emmarcada en la conca fluvial de la riera de Llémena.

Administrativament pertany en gran part a la comarca del Gironès excepte, aproximadament, el primer terç de la vall que és situat dins la comarca de la Garrotxa. Els municipis a què pertany són: Sant Aniol de Finestres (Veure mapa del municipi de Sant aniol de Finestres), Sant Martí de Llémena, Canet d'Adri i Sant Gregori.

Geografia física

La seva situació la defineix com un dels conjunts orogràfics més orientals de la serralada transversal catalana.

Les unitats físiques que engloben aquesta subcomarca són, òbviament, la vall fluvial pròpiament dita i el conjunt de serralades i massissos muntanyosos que l'envolten; el conjunt té una orientació nord-oest-sud-est i abraça aproximadament una extensió de 185 km².

La vall

D'origen fluvial clàssic (erosió i sedimentació), se situa entre les cotes 100 i 500 d'altitud. Geomorfològicament es divideix en tres segments:

  • El primer segment es correspon en els primers 15 km aproximadament de recorregut de la riera on la vall té una amplitud mitjana d'1 km. amb terrenys bastant planers formats per al·luvions els quals han propiciat, històricament, una gran activitat agrícola i ramadera en la zona. Bàsicament és un segment que aniria des del poble de Sant Aniol de Finestres fins el Pla de Sant Joan, un llogaret disseminat a 2 km al sud del poble de Sant Martí de Llémena.
  • El segon segment es tracta d'un territori encaixonat en un relativament ampli i poc profund congost d'una llargada aproximada d'uns 10 km. Es tracta, doncs, d'un territori bastant pedregós (domini de les calcàries), de difícil accés i de poc profit agrícola; malgrat això la força amb que davallen les aigües de la riera en aquest sector era antigament aprofitada per diversos molins per a moldre. Els extrems d'aquest segment serien el Pla de Sant Joan i Ginestar, un poblat situat a 3 km al nord del poble de Sant Gregori; encara que seria més correcte situar el final del congost en la confluència de la riera de Llémena amb el seu principal afluent: la riera de Canet.
  • El tercer i últim segment es correspondria amb el que es coneix com a pla de Sant Gregori, una extensa planícia al·luvial interrompuda pel sud pel pas del riu Ter on hi desemboca la riera i que transiciona cap a l'est amb el pla de Domeny i la ciutat de Girona.

Cal destacar que, tant en el segon segment com en el tercer s'hi poden trobar rastres d'activitat volcànica de, com a mínim, 40.000 anys d'antiguitat. Restes de cons volcànics a prop de Llorà i al voltant de Canet d'Adri, així com algunes parets basàltiques al llarg del congost i terra volcànica en el pla de Sant Martí en són les proves més evidents.

El conjunt muntanyós

Les diverses formacions muntanyoses que envolten la vall formen part de les estribacions més orientals de la serralada transversal. Són totes majoritàriament de tipus calcari originades entre els períodes eocè i miocè, encara que també, tal com s'ha esmentat abans, hi podem trobar petites agrupacions de pedra metamòrfica originades a principis del quaternari. Aquestes son les formacions muntanyoses que hi han a la subcomarca:

  • Vessant nord (capçalera): serra de Finestres (altitud màxima: Puigsallança amb 1026 m.).
  • Vessant sud-occidental: serra de Les Medes (altitud màxima: la Tremoleda amb 850 m.), cingles de Sant Roc (altitud màxima: Sant Roc amb 590 m.) i muntanya de Sant Grau amb una altitud de 450 m.
  • Vessant nord-oriental: serra de Portelles (altitud màxima: turó d'Espinassors amb 893 m.) i massís de Rocacorba (altitud màxima: Puigsou amb 992 m.).

Climatologia i medi ambient

A causa de la seva ubicació, més enllà de la depressió prelitoral, la seva orientació i, sobretot, a causa del congost central presenta dues variants climàtiques diferenciades: per una banda a tota la vall baixa i gran part del congost s'hi veu un clima mediterrani amb certa influència continental, mentre que la vall alta es distingeix un clima més aviat proper al continental humit. A les vessants de les muntanyes, però, es manté el clima mediterrani encara que amb fortes variacions tèrmiques tan característiques d'aquest tipus d'orografia.

Pel que fa a la distribució i tipologia de la vegetació, guarden un fort paral·lelisme amb aquestes variants climàtiques: així en el pla de Sant Gregori hi detectem boscos típicament mediterranis amb una gran presencia de pi pinyoner i alzina surera i de la característica vegetació de ribera al voltant de la riera (plàtans, oms, etc...), a més del clàssic sotabosc arbustiu (amb predomini del bruc) i abundants plantes aromàtiques propi d'aquests climes. Un cop superat el congost, riu amunt, el paisatge canvia visiblement: les espècies típicament mediterrànies es tornen menys usuals i comença a aparèixer arbres propis de climes més severs tals com el roure i el castanyer així com el pi pinyoner és substituït pel pi blanc i l'alzina surera deixa pas a l'alzina comú; també s'aprecia l'aparició de sotabosc de falguera, encara que bàsicament a les obagues i, ja més a prop de Sant Aniol, sorgeix puntualment el praderiu natural.

Geografia humana

  Entitat de població Habitants  
  Adri 53  
  la Barroca 15  
  Biert 5  
  Canet d'Adri 341  
  Ginestar 155  
  Granollers de Rocacorba 63  
  Llorà 343  
  el Pla de Sant Joan ?  
  Rocacorba 0  
  Sant Aniol de Finestres 55  
  Sant Esteve de Llémena 221  
  Sant Gregori 2.023  
  Sant Martí de Llémena 83  
  les Serres 20  
  Font: Municat  

 

Demografia

En general es tracta d'un territori amb poca població: la mitjana de densitat no arriba als 20 hab./km2. A més la seva distribució és molt desigual ja que més del 60% de la població es concentra en la quarta part més baixa de la conca de la Llémena, es a dir: al poble de Sant Gregori i els seus voltants.

Malgrat que la subcomarca és dividida entre només quatre municipis el nombre d'entitats de població és molt més nombrós. Veieu-ne aquí a la dreta el llistat complet:

La major part de les poblacions es troben situades a la riba de la riera de Llémena exceptuant Granollers de Rocacorba que es troba a la capçalera de la riera de Granollers i els disseminats de les Serres i la Barroca ubicats prop de la carena dels cingles de Sant Roc.

Economia

El sector dominant a la vall és, òbviament, l'agrícola encara que amb diverses especialitzacions zonals. Així, per exemple, el conreu de secà és molt més abundant a la vall baixa (municipis de Sant Gregori i Canet d'Adri), en canvi a la vall alta (municipis de Sant Martí de Llémena i Sant Aniol de Finestres) s'explota més el conrreu de regadiu, especialment als terrenys propers a la riera. També les explotacions ramaderes són més signifacitives a la vall alta que no pas a la vall baixa, una prova d'això és la destacable indústria càrnia ubicada a Sant Esteve de Llémena. D'altra banda a la falda de les muntanyes es manté una certa activitat d'explotació forestal encara que actualment la tendència d'aquesta mena d'activitat sigui la de decréixer. També cal destacar certa activitat d'extracció i embotellament d'aigua de deu concentrada a Sant Aniol.

La activitat pròpiament dita industrial es concentra en el municipi de Sant Gregori i més concretament a la zona més propera a la ciutat de Girona en ple pla de Domeny i, per tant, fora de l'àmbit de la vall.

Finalment cal destacar un incipient desenvolupament del turisme en tota la vall gràcies a la creació i consolidació d'una oferta, no abundant però si variada, centrada sobretot en la hostaleria de caràcter rural i la restauració amb alguns establiments molt apreciats a Girona i que fins i tot comencen a ser reconeguts a Barcelona.

 

Català

Informació de la vall de la Llémena

 

 

[ads:Promo:3]

Llengües