Català

 

 

 

L’ARBRE DEL CIRERER

 

El cirerer es cultiva des de la prehistòria, ja que el seu origen és silvestre, modificant-se l’espècie fins a arribar a haver-hi força varietats. Possiblement va arribar a Europa des de l’Àsia. A l’actual Turquia, hi havia una ciutat que es deia Giresum on es cultivaven molts cirerers, i la paraula cirera deriva del nom d’aquesta ciutat: Cerasium. Però segons sembla, podien haver estat els romans qui el varen introduir a Europa amb algunes varietats, doncs dominaven l’art de l’empelt i varen multiplicar les espècies dels cirerers. Però aquest arbre, on més bé s’adaptava és a la mediterrània, pel que ha estat i és, un arbre molt representatiu de la nostra zona i bàsic en la nostra  alimentació. Mengem els seus fruits de temporada crus, confitats, se’n fan postres i licors... i la seva fusta és molt preuada i utilitzada per fer mobles o revestiments.

Imatge

http://masdelscodols.blogspot.com.es/2013/05/temps-de-cireres.html

Imatge

http://www.irreductibles.cat/cuina/2012/03/licor-anisat-de-cireres/

 

És un arbre caducifoli (perd la fulla a la tardor), de copa ampla, podent arribar a fer 10 m i una alçària d’entre 10 i 25 m. Fa unes flors entre els mesos de març i juny, blanques i rosades, oloroses, que esdevindran els fruits, les cireres, de color vermell, que maduren entre els mesos de juny i juliol. L’arbre en floració és preciós, molt utilitzat com a arbre ornamental de jardins per aquest motiu.

Imatge

https://canberga.files.wordpress.com/2010/04/cirerer.jpg

                                               

Resisteix molt bé el fred, més aviat li va bé, pel que és més normal trobar-lo en terres endins del país, i amb diverses varietats (garrafal, picota, ...). Li agraden les terres ben drenades, calcàries, assolellades i airejades. A la Vall de Llémena s’hi adapta bé, resisteix el nostre fred i la nostra alçada, pel que si en voleu plantar un (millor de viver) feu-ho cap a l’hivern.

 

Heu de fer un bon forat de mig metro de fondària, posar-hi pedres i sorra pel drenatge, i la resta amb terra amb compost orgànic. Els dos primers anys no feu cap poda, espereu que l’arbre arreli i creixi una mica. Després podreu fer-ne una de petita per donar forma a l’arbre, i l’heu de fer a la tardor, abans que perdi la fulla. Les flors surten amb les primeres fulles i omplen tot l'arbre. El fruit (la cirera) primer és de color verd, i després es torna vermell quan madura. Es cull durant el mes de juny.

Imatge

http://www.jardineriabordas.com/blog/larbre-mes-sensible-a-la-poda-es-el...

 

Per les seves atencions només haureu de tenir cura que a l’estiu estigui ben regat, no embassat, i procurar que la mosca del cirerer no l’ataqui. Per això, podeu fer una ruixada a l’arbre amb sabó de potassa just quan està creixent la fulla, i fer-ho al vespre (veure article sobre el pugó). I anar-ho fent a mesura que fa flor i després el fruit. Si hi veieu marietes, deixeu-les, perquè us van bé que mengin aquests insectes en forma de larva, així com el pugó. Ah, i quan tingueu el fruit a punt de madurar, tingueu en compte que als ocells els hi encanten les cireres. O bé les podeu compartir amb ells...o les protegiu embolcallant l’arbre amb una malla.

 

Tenint en compte aquests quatre consells, gaudireu d’unes cireres de temporada boníssimes i sense químics.

Imatge

http://espores.org/agricultura/agricultura-1.html

 

L’ARBRE DEL CIRERER

 

 

[ads:Promo:3]

Llengües