Les Restes de Pintures trobades a l'església de Sant Esteve de Llémena (Sant Aniol de Finestres). Fase II.

 

 

 

 

Les Restes de Pintures trobades a l'església de Sant Esteve de Llémena (Sant Aniol de Finestres). Fase II.

 

Per la Festa Major de Sant Esteve de Llémena del present any (2017), s’inaugurà la segona fase de la restauració de les restes de pintures ornamentals trobades recentment a l’altar de l'interior de l'església de Sant Esteve.

 

En la intervenció de la primera fase de la restauració (http://www.llemena.com/ca/content/les-restes-de-pintures-trobades-sant-esteve-de-ll%C3%A9mena-sant-aniol-de-finestres), les tècniques en restauració varen obrir cates en les parets de l’altar i capelles laterals per a comprovar si a sota es conservava restes d’alguna decoració prou important per a ser estudiada i conservada. En veure que, efectivament hi havia restes de pintures antigues, Bisbat, Diputació i Ajuntament ho estudiaren i arribaren al consens d’invertir en aquest Patrimoni Artístic, per redescobrir part de la història de l’art rural de l’església que fins ara se’n tenen molt pocs testimonis.

 

Durant la passada tardor fins ben passat cap d’any, es féu l’actuació de la descoberta de més decoracions pintades de l’altar (les capelles es faran en una actuació posterior), fent que poguéssim comprovar com era la part principal de l’interior de l’església de Sant Esteve fa més de dos-cents anys.

 

De fet, amb aquesta feina es va poder saber que les pintures formaven part del conjunt principal de l’altar juntament amb un retaule del segle XV, probablement dedicat a Sant Esteve, que hi havia hagut com a tema central (http://www.llemena.com/ca/content/lesgl%C3%A9sia-de-sant-esteve-de-ll%C3%A9mena-sant-aniol-de-finestres). Aquestes pintures ajudaven a emfatitzar el retaule amb colors i sanefes per així impressionar als feligresos quan entraven a l’església i provocar espiritualitat al mateix temps que es donava fe del poder de l’església. En època de guerra, es va fer malbé tot, però posteriorment quan s’intentà restituir l’església, i com que aleshores encara no hi havia restauradors qualificats a arreu, es varen emblanquinar les parets malmeses pel temps i pels esdeveniments, i es pintaren altres motius decoratius en lloc del retaule principal.

Imatge

Altar de l'església emblanquinada després de la guerra i amb noves pintures.

 

Així es conservaren aquestes restes a sota de l’encalat fins que les obres descobriren que encara existien.  I com que podien estar en força bon estat de conservació  i actualment ja hi ha bons professionals que poden ajudar a tornar-les a la llum, els seus responsables s’animaren a tornar-les-hi part de la seva esplendor.

 

Òbviament, quan es troben unes pintures a sota d’unes altres hi ha un diàleg entre els entesos i interessats per poder decidir si se sacrifiquen les pintures més modernes per les antigues, en funció a una sèrie d’estudis que fa que es prenguin aquestes resolucions. Quan s’arriba a la conclusió de voler restituir les de sota, es fotografia i es documenta les modernes per poder-ne tenir testimoni. Potser a algú no li agrada les pintures ni la decoració de sota, i prefereix les noves, però en tractar-se d’història, normalment preval el més antic. És així.

 

El reportatge fotogràfic que us presentem és el testimoni d’aquesta intervenció. La resurrecció d’unes parets pintades d’entre els segles XVII i XVIII per emfatitzar el retaule daurat que algun dia hi hagué. Ara podreu tenir una idea de com era la decoració de l’altar de l’església de Sant Esteve, això sí, on ara es veu un gran buit, heu d’imaginar-vos un retaule d’un incipient barroc, policromat, daurat i sumptuós.

Imatge

Imatge

Mentre s'anava enretirant amb molta cura les restes de pintures i calç, anaven sorgint restes de dibuixos colorats que semblaven sanefes, diferents de les que hi havia pintades a sobre.

Imatge

Restes de policromia damunt una de les mènsules que suporten els arcs encreuats de l'altar.

 

Un cop es va treure la pintura emblanquinada que ho tapava tot, s'hagué de fixar les pintures pulverulentes. Després, s'hagué de fer una reintegració de les pèrdues que desfavorien la lectura d'aquestes.

Imatge  Imatge

Imatge 

 

Aquests són els resultats finals:

Imatge

Lateral dret de l'altar

Imatge

Detall del sostre

Imatge

Detall pictòric del medalló de la volta del sostre

Imatge

Detall de les sanefes i floritures que decoren els arcs del sostre de l'altar

Imatge

Imatge

Resultats del conjunt del sostre

Imatge

Lateral esquerra de l'altar.

 

La mènsula que normalment aguanta la imatge de Sant Esteve, aparagué policromada i darrere, es recuperà una porta que era tapiada. Segons informació recopilada per les restauradores, el conjunt originàriament era un antic púlpit que encara funcionava cap als anys 70, i tenia una barana cega de fusta. S'hi accedia per la sagristia, però no es té cap fotografia de com era l'escala interior per arribar-hi. Segurament al malmetre's i desaparèixer l'escala d'accés, es va tapiar l'obertura i es va fer servir per posar-hi la imatge del Sant.

Imatge  Imatge

Detalls de l'antic púlpit

Imatge  Imatge

La paret del fons, on s'ubicava el retaule, aparegué blanca amb un detall pictòric al capdamunt  que ressaltava la part de superior del perfil del retaule.

 

Efecte final de tot l'altar recuperat amb les pintures antigues. Veureu que hi ha un buit al fons on hi havia el retaule i en el púlpit desaparegut a l'esquerra, protagonistes principals de l'altar.

Imatge

 

La propera, les capelles laterals en una futura intervenció. Continuarà...

 

Tipus Patrimoni: 

 

 

[ads:Promo:3]

Llengües