Patrimoni Natural de La Llémena: La Guineu

 

 

Patrimoni Natural de La Llémena: La Guineu

 

Les guineus, o guilles, són mamífers de la família dels cànids (com els gossos) que poden arribar a tenir unes 27 espècies repartides gairebé per tots els continents.

 

Són uns animals salvatges preciosos de mida mitjana, amb una cua llarga i peluda, orelles grosses i punxegudes, i un pelatge que pot variar el color, depenent de l’espècie. Viuen entre dos i tres anys, encara que poden arribar a aconseguir els deu anys, o fins i tot sobrepassar aquesta edat, si viuen en captivitat.

Imatge

http://www.fotonatura.org/galerias/fotos/usr40924/13137497vo.jpg

 

Solen tenir de dos a cinc cadells, i de petits, no tenen massa l’instint de la por, pel que és freqüent que s’apropin als humans. De més grans, i amb la lliçó apresa, solen viure solitaris al bosc, movent-se de nit, ja que són animals nocturns, per alimentar-se,  principalment de petits animalons (s’encarreguen de regular els excedents de les poblacions de rosegadors, controlen un gran nombre d’insectes i afavoreixen la dispersió de llavors), malgrat que també mengen fruita i baies.

 

És un animal que simbolitza l’enginy, l’astúcia, la capacitat d’adaptació, motiu pel qual és molt emblemàtic a Catalunya, sent present des de sempre a la nostra cultura en contes i llegendes.

 

La guineu que habita el nostres boscos sol ser la Guineu vermella, anomenada així pel pelatge vermellós que té, tot i que té blanca la cua i la panxa. Ha estat un animal poc estimat pels homes, i al llarg del temps, se l’ha caçat de totes maneres, de vegades, amb males pràctiques. Una mica com al llop, fins a eliminar-lo per complet del nostre país.

 

Avui dia, afortunadament, això ja no es pot fer. Actualment existeix un control cinegètic, o sigui, regulat, amb mitjans “legals”. Se sap molt més sobre les espècies salvatges i el seu comportament, el que fa que se sàpiga que no hi ha espècies bones o dolentes, sinó que totes són necessàries i totes tenen una funció al bosc. Això ha fet minimitzar relativament la seva caça, respectant-lo cada vegada més, però cal no oblidar i no hem de permetre l’extinció de cap espècie més.

Imatge

http://www.projectegeoparctrempmontsec.com/

 

Hem de procurar mantenir el seu hàbitat sa per salvaguardar l’espècie d'aquest bell animal, no depredar els boscos en la seva tala (molt freqüent per desbrossaments descontrolats pel comerç de llenya) i frenar la contaminació d’aquests, sigui per l’aplicació de fitosanitaris, com per la introducció de motors als boscos (tractors, motos, tot terrenys, quads...), doncs la fauna salvatge és molt sensibles a aquests canvis. No és només un benefici per a ells, ho és també per a nosaltres, ja que mantenir els ecosistemes vius i sans, dependrà  la nostra vida, i qualitat de vida, i ens fa més humans.

 

Tipus Patrimoni: