La Revolta Remença A SANT ANIOL DE FINESTRES, SANT ESTEVE DE LLÉMENA I LA BARROCA

Finestres, territori remença

(Article tret del Butlletí Municipal de Sant Aniol de Finestres, núm. 91. Gener de 2008)

En el capítol anterior havíem deixat el baró Berenguer d’Oms lliurant per força el seu castell de Finestres als remences pels volts de l’any 1462, en ple esclat de la guerra civil catalana entre la noblesa d’una banda, i Joan II de l’altra, i al bell mig de la primera revolta remença, amb els pagesos posicionats a favor del rei.

Conjuntament amb les valls d’Hostoles i d’en Bas, durant els següents deu anys -tot el que va durar l’aixecament- quasi tota la vall de Llémena fou un territori controlat pels remences revoltats. Al centre d’aquest territori hostil a les forces de la Generalitat i a la noblesa, el castell de Finestres es va erigir com una fortalesa inexpugnable i com un dels refugis més segurs en cas que els esdeveniments bèl·lics ho fessin necessari.

No va caler, tanmateix. La solidesa de l’aixecament era tal que en cap cas les forces nobiliàries no van arribar ni a inquietar la vida quotidiana dels habitants de tota aquesta comarca, desvinculada dels seus antics senyors feudals. Només a les zones baixes hi havia problemes, com al castell de Cartellà, que fou pres per les forces de la Generalitat l’any 1467, però la resta de la vall de Llémena -i, amb ella, el castell de Finestres i les seves parròquies de Sant Aniol, Sant Esteve i Sant Andreu-, fou plenament un territori remença.

Ben organitzats sota el comandament de Francesc de Verntallat i del seu lloctinent, Pere Joan Sala, de Granollers de Rocacorba, els remences van lluitar durant tota la guerra al costat de les forces reials contra els nobles i la Generalitat. Una bona part dels pagesos revoltats tanmateix, no van anar a lluitar, sinó que romangueren a les seves terres per conrear-les i fer que continuessin produint. Així, malgrat l’estat de guerra, els camps de la zona revoltada mai no van quedar abandonats, i això encara va donar més força al moviment.

Finalment, després de deu anys terribles, el 1472 la guerra es va acabar amb el triomf del bàndol reial i, al seu costat, els remences. Mentrestant, el baró Berenguer d’Oms havia mort l’any 1468 i l’havia succeït el seu fill, Guillem, el qual -a diferència del seu pare- s’havia anat posicionant a favor del rei Joan, segurament davant del caire que prenien els esdeveniments.

La política del nou baró fou encertada. Acabada laguerra, el rei va convertir el remença Verntallat en el seu capità general i li va concedir el control de tota una zona que comprenia quasi tota la Garrotxa i una part de la vall de Llémena (Granollers, Rocacorba i Canet d’Adri), però no la baronia de Finestres i Santa Pau, que va decidir retornar als d’Oms. Verntallat i Sala, sorpresos, en un principi s’hi van negar, però l’11 de febrer de 1473 van haver de cedir davant les ordres de l’agutzil reial i Guillem d’Oms va recuperar el castell de Finestres que havia perdut el seu pare feia més d’una dècada.

L’any següent, 1474, el rei va nomenar Francesc de Verntallat vescomte d’Hostoles i li atorgà una senyoria formada pels castells de la vall d’Hostoles (Hostoles i Puig Alder) i Rocacorba, però de bell nou li va negar el control dels castells de Finestres i Santa Pau, que tan significatius havien estat al llarg de la passada revolta. Guillem d’Oms, doncs, s’afermà en la seva senyoria restituïda i es van començar a obrir algunes escletxes a la vella aliança entre els remences i el rei. Finestres havia deixat de ser territori remença i es començava a fer evident que el coflicte encara no s’havia acabat.

JOAN LLINÀS i POL
historiador - Janus, SL